Catalan Talgo C
A les 14’20 hores del divendres 16 de març de 2012, travessant el Llobregat per el seu túnel d’accés, el CATALAN TALGO va arribar a Barcelona-Can Tunis.
Després de quasi un any i quatre mesos i moltes institucions implicades per aconseguir-lo, el Talgo III RD rama 2B2 ha tornat a la .
Aquest Talgo va unir, a través del canviador de ample de via de Portbou, en els seus orígens fins a Ginebra i posteriorment, amb Montpellier.
El tren Catalán Talgo, a arribat aquest divendres desprès de dues etapes i quasi 1000 km (987) per aconseguir-lo.
Una primera etapa es va fer des de l’abaixador d’ el Carpio (Córdoba) fins a Madrid-Vicálvaro, i una segona etapa des de Madrid-Vicálvaro a Barcelona-Can Tunis (via Lleida), portat sempre amb la locomotora 269.604 i el personal de la 1ª ZONA de Madrid, sense els quals, per la seva categoria humana i professionalitat ho han fet materialment possible.
Des de volem donar el nostre agraïment a totes aquelles persones e institucions que amb esforç e il·lusió han fet tot allò possible per portar-lo a terme.
Una vegada el Talgo aquí, es donarà inici la segona fase que consisteix en condicionar-lo per deixar-lo tal com era en els seus inicis, ja que ha arribat molt deteriorat, i una vegada aconseguit això, passarà a formar part del nostre patrimoni històric ferroviari, amb l’ajuda de cadascú des del lloc que li correspongui institucionalment, i lògicament amb allò que l’autoritat ferroviària corresponent decideixi en tot moment.
agraeix la inestimable ajuda de les entitats que amb el seu interès i esforç col·laboren en la preservació d’aquet tren.
L’antecessor del Català Talgo va fer un servei de qualitat entre Ginebra i Portbou que SNCF va anomenar «Català» i que va ser creat pel canvi d’horaris d’hivern de 1955. Renfe assegurava l’enllaç amb Barcelona.
Amb posteritat, aquest tren va ser integrat en el club selecte de trens Trans Europe Express (TEE).
Segons va escriure La Vanguardia del 16-6-1966, el «Català» estava servit per automotores de les sèries T.I.I. (Trans Europe Express] fins a Cerbère i des de Portbou amb un TER fins a Barcelona.
Surt de Ginebra a les 9.10, arribant a Cerbère a les 16.48, a Portbou a les 17 i a Barcelona-Terme, on finalitza el seu recorregut, a les 20.17.
En 1968, Talgo, aprofita la seva peculiar arquitectura de rodes independents per construir trens d’ample variable: és el Talgo III RD (‘Rodadura Desplaçable’).
Va ser el primer tren capaç de circular per vies de diferent ample, sense canviar d’eixos i sense perdre llargs períodes de temps en l’adaptació al nou ample.
La primera aplicació del Talgo III RD va ser per el Català Talgo, que a partir de l’1 de juny de 1969 va cobrir la relació Barcelona-Ginebra amb canvi automàtic d’ample a Portbou i que va permetre, per primera vegada, sortir per la frontera nord espanyola sense necessitat de canviar de tren o canviar els eixos dels cotxes.
El Català Talgo va ser un dels trens triats per al selecte club Trans Europe Express, que enllaçava les principals capitals europees. Aquest tren, en el seu inici, i mentre servia al club TEE, no disposava de seients de segona clase, sent tot el tren de primera clase.
El 23 de maig de 1982, el TEE Catalán Talgo va passar a ser InterCity
amb seients de primera y segona classe amb suplement.
Amb el canvi d’horaris de 1987 es anomenat EuroCity.
La locomotora 252.071 amb el Talgo Mare Nostrum a l’estació de Figueres.
El 25 de setembre de 1994 es retalla el trajecte a Montpellier. El trajecte Montpellier-Ginebra és assegurat pel TGV 868/9 per aprofitar l’extensió de la LAV de Lió a Valence. Malgrat el transbord a Montpellier es guanyen 42 minuts en sentit Nord i 28 minuts en sentit Sud.
El 18 de desembre de 2010, el Catalán Talgo va fer el seu últim trajecte.
Mediterrània Talgo:
Amb el canvi d’horaris d’estiu de 1995 es crea un segon tren Talgo anomenat Mediterrània Talgo que cobria el trajecte entre Valencia (08.35) i Montpellier (17.10) anada i tornada.
Mare Nostrum
La locomotora sèrie 252.061, amb el Talgo Mare Nostrum Lorca Sutullena-Montpellier, circulant per l’estació de Caldes de Malavella.
Amb el canvi d’horaris d’estiu de 1998/1999 el Mediterrani Talgo és suprimit.
En contrapartida, el Talgo Mare Nostrum entre Cartagena i Cerbère/Portbou és perllongat fins a Montpellier.
Els dos Talgos perden el qualificatiu de EuroCity.
Els horaris queden de la següent manera (estiu de 1999):
Talgo 460 Mare Nostrum Cartagena 08h35 – Montpellier 21h10
Talgo 463 Mare Nostrum Montpellier 08h00 – Cartagena 20h36
Talgo 71 Catalán Talgo Montpellier 15h12 – Barcelona Sants 19h45
Talgo 72 Catalán Talgo Barcelona Sants 08h45 – Montpellier 13h
La branca del Talgo III RD Catalán Talgo va fer el seu últim trajecte de anada i tornada de Barcelona-Estació de França a Montpellier el 18 de desembre de 2010.
El Mare Nostrum circula amb material Talgo VI
Locomotora Talgo en el Museu de Vilanova | Locomotora Talgo en el Museu de Vilanova | Locomotora Talgo Virgen de Covadonga |
Aturat a l’estació de Perpignan | Talgo a Geneve-Cornavin 1979 | |
Collioure 25-09-2010 direcció a Montpellier | Collioure 25-09-2010 direcció a Montpellier | Collioure 25-09-2010 direcció a Montpellier |
Ultima sortida de Barcelona a Montpellier 18-12-2010 | Arrivada a Barcelona del seu últim trajecte el 18-12-2010 | Estat actual 17-03-2012 |
El Talgo a el Carpio (Córdoba) | El Talgo a el Carpio (Córdoba) | El Talgo a el Carpio (Córdoba) |
El Talgo a el Carpio (Córdoba) | El Talgo a el Carpio (Córdoba) | Moment en el que surt direcció a Barcelona |
Moment en el que es dirigeix a Barcelona-Can Tunis 15-03-2012 | Fen entranda a Can Tunis | Arribada a Barcelona-Can Tunis des del Carpio 16-03-2012 |
Moment de l’entrada a Can Tunis 16-03-2012 14:20 | Estat actual de l’interior 17-03-2012 | Can Tunis |